Allà on hi hagi un ésser humà que pateixi alguna patologia, hi ha un ésser humà que està rebent un missatge profund i personal, ocasió fantàstica per convidar-lo a recompondre alguns hàbits de la seva vida, els hàbits mentals i la manera de viure a si mateix.
A partir de l'exploració del món emocional del pacient i dels codis vitals apresos al llarg de la seva vida i amb els quals viu, dissenyo l'actitud a seguir. Després del diagnòstic, decideixo quin és el camí terapèutic que s'ha d'iniciar.
Escullo la tècnica que li pot ajudar a fer més suau i més comprensible el seu recorregut evolutiu i l'acompanyo terapèuticament per aconseguir-ho.
Acostumo a utilitzar l'Escolta Evolutiva com a tècnica ansiolítica per millorar la consciència de si mateix. D'aquesta manera s'aconsegueix millorar la capacitat d'identificar els propis patrons, creences i actituds que s'han acumulat al llarg del temps i alhora facilita la predisposició al canvi.
Hem de continuar i prolongar el que Tomatis va iniciar. Ens dirigim a la Escolta Evolutiva teràpia que utilitza les seves bases però que ha avançat en el temps i es dirigeix a complementar el mapa de possibilitats.
En realitat a l'inici es tracta d'una estimulació neuro-sensorial, però és només l'inici. La posada en marxa d'una rehabilitació auditiva, és el substrat mecànic de l'escolta i una estimulació neuro-sensorial, és evident que no ens portarà a l'alliberament de l'ànima, ni a la humanització, ni a la plenitud espiritual. Per arribar-hi, ens cal treballar una mica més i cap artefacte electrònic podrà fer-ho per nosaltres.
A la Escolta Evolutiva s'han introduït canvis tant en la interpretació dels paràmetres analitzats per emetre un diagnòstic com en la dinàmica mateixa de la teràpia.
Insto als meus alumnes terapeutes a introduir-se en el coneixement profund del potencial de l'ànima humana, comprenent que la saviesa es troba en la mateixa naturalesa de les coses i la seva harmonia.
No aconsello que el terapeuta es formi d'una manera insuficient i posteriorment s'associï a Associacions diverses repartides per tot el món, amb freqüència acomodant-se a fer el que es dicta en el grup sense exercitar la recerca i l'evolució terapèutica expansiva en si missa. No ho aconsello. No és més que una actitud dependent i que al meu entendre avorta la creativitat del terapeuta.
Els convido a participar en el joc fascinant de viure amb un codi serè, harmònic i amb el llenguatge de la compassió la pau i l'amor que ens proporciona la nostra actitud d'escolta profunda.
En realitat, la ment domina a la matèria, l'emoció la canvia i l'amor la sana.